El nostre Faro… quina tristesa que el deixaren lligat a una barana en un pont amb una nota. La nota només deia el seu nom i l’edat. No sabem res més d’ell. Tenia un any quan el van deixar a la porta de la protectora, com ja vos hem comentat. Va costar molt llevar-li la corretja i guanyar-nos la seua confiança.
És un gos adorable, però amb un caràcter peculiar. No li agrada tothom i hi ha certs gestos que no tolera. Per això necessita una persona amb experiència en gossos, que tinga paciència i temps per dedicar-li. Quan el coneixes, és realment espectacular.
Li agrada molt jugar amb la pilota i gaudeix corrent i investigant pel refugi. A la seua caseta és un gos bastant tranquil.
Rico només era un cadell de tres o quatre mesos quan va arribar al nostre refugi. El vam recollir prop de l’entrada d’Alcoi. Era adorable i molt bo.
Com tants altres, va créixer i es va veure que semblava ser d’una de les races anomenades “Potencialment Perilloses”. Segurament per això, ell encara continua amb nosaltres després de tants anys.
És un gos meravellós i molt estimat al nostre refugi. No li agraden els conflictes; només vol eixir a jugar amb les pilotes i passar una bona estona mossegant-les.
Aquesta és l’única vida que coneix, i se’l veu molt feliç convivint a la mateixa caseta amb la seua companya Jade.
A Jade la deixaren lligada a una farola en el pont de Sant Jordi. Les persones que passaven per allí van avisar la protectora perquè anàrem a recollir-la.
Jade és una gosseta encantadora, juganera, simpàtica i molt afectuosa. En principi, mai ha tingut problemes amb altres gossos i s’ho passa genial amb el seu amic Rico quan eixen a jugar, tot i que de seguida es despista i va per lliure.
Tom va estar durant molt de temps en la galeria d’una vivenda. Com en molts casos, les persones no tenim en compte que un animal comporta unes obligacions per molts anys i que la nostra vida canvia, així que quan això passa, l’animal és el que sofreix les conseqüències.
És un gos molt simpàtic i juganer, li agrada que li llancen pilotes per anar a per elles. També és molt afectuós i obedient. Es puja perquè l’acaricies, sembla un osset.
Una trist història la de Sultán. Després de molts anys vivint en una casa amb xiquets i el seu propietari, aquest va morir i ningú es va fer càrrec d’ell, per aquest motiu està a la protectora.
Sultán va ser un gos amb molta energia i força, però l’edat ha fet que es convertisca en un gos més tranquil. Eix la seua caseta per passejar a ritme propi i olorar, de tant en tant es posa a córrer, però aguanta poc. És un gos molt simpàtic i independent.
Ricote estava vagabundejant per l’estació del tren un matí del mes de novembre. No es deixava agafar, tenia por i volia mossegar.
Ara és un gos molt simpàtic i feliç, però té un caràcter peculiar. Quan eix de la seua caseta va a corretejar pel refugi, al seu ritme. Sempre s’asoma a moltes de les casetes dels seus companys. És de tamany xicotet, però té caràcter!