Ricote estava vagabundejant per l’estació del tren un matí del mes de novembre. No es deixava agafar, tenia por i volia mossegar.

Ara és un gos molt simpàtic i feliç, però té un caràcter peculiar. Quan eix de la seua caseta va a corretejar pel refugi, al seu ritme. Sempre s’asoma a moltes de les casetes dels seus companys. És de tamany xicotet, però té caràcter!