Lira estaba correteando y jugando suelta por un parking del centro de Alcoy. Jugaba con todo el mundo, no llevaba chip ni collar.

Lira es una perra de tan solo un año que como tantos ha sido abandonado, quizás, por haberse hecho demasiado grande.

Es una perra muy buena, simpática, juguetona y con mucha energía. Le encanta que juegues con ella y sobre todo que le hagas mimitos y caricias. Lira necesita un hogar para volver a confiar en las personas y saber que no la van a volver a abandonar.

Mucho miedo y desconfianza tenía Lolo cuando entró en el albergue.

Lo encontraron por la carretera, estaba lleno de heridas, suponemos que de alguna valla donde podía estar encerrado.

Lolo es un perro joven y como tal tiene mucha energía y vitalidad. Le encanta correr y jugar, pero también es muy cariñoso y sensible.

Rocky apenas podía andar cuando llegó al albergue. Lo habían abandonado y pasó tres días vagando por las calles de Alcoy buscando su antigua casa,

Es un perro genial, lleno de vitalidad, cariñoso y obediente.

Rocky busca un nuevo hogar y una familia que le demuestre que no todos los seres humanos somos iguales y que podemos quererlo y cuidarlo como él haría con nosotros.

Trufa estaba sola cerca del puente de Cervantes, llevaba una cuerda como collar, sin chip y con mucho miedo.

Es todavía un cachorro, a sus diez meses ya ha visto el lado malo del ser humano, pero estamos seguros que pronto encontrará un hogar donde la querrán como se merece.

Es una perra simpática y divertida, le encanta jugar con otros perros. Un  poco tímida al principio, pero pasado ese primer momento solo quiere que la acaricien y la quieran.

Trufa es de tamaño medio, pero con mucha energía que, unido a su juventud la hace un remolino.

A Füjur lo dejaron por la vía verde, llevaba arnés pero ningún tipo de identificación. Él, al final se quedó en una casa durante unos meses, no se dejaba tocar ni coger, pero allí tenía comida y cobijo. Por desgracia no se pudieron quedar con él y tuvimos que traerlo.

Los primeros días era huidizo, temeroso, no se dejaba acariciar y cuando salía a pasear era una odisea devolverlo a la jaula.

Es un perro muy noble y cariñoso, todavía temeroso de las personas, pero un perro tranquilo y bueno. Un animal de tamaño mediano, con muy buen carácter pero, creemos, lo mejor para ambos sería una persona que haya tenido más perros y que sepa cómo tratarlo.

Tobby va arribar amb por als homes, concretament, i tenia molta por a altres gossos. Al cap de pocs dies ja tenia molts amics amb qui eixir a jugar i amb les persones ja ha perdut la por.

Tobby és una barreja de “galgo” i podenc, és un gos gran i esvelt. Aquestes races necessiten córrer i jugar per a no donar problemes a casa. És un gos bo i obedient que amb una família que li done allò que necessite serà molt feliç.

Alma anava amb la seua companya de viatge per la muntanya del Preventori, més tard ens vam assabentar que les havien vist per allí dos dies abans. Estaven corrent i jugant, una xica que passejava amb el seu gos se les va emportar darrere d’ella donant-li el seu entrepà fins a la protectora.

Alma és genial, feliç, divertida, sociable i molt afectuosa. Li encanta jugar amb altres gossos, però sempre segueix la seua companya de viatge.

És una gossa que, encara que no és massa gran, té molta energia i necessita esgotar-la per estar tranquil·la a una casa.

Estrella, juntament amb la seua companya, estaven jugant per la muntanya del Preventori, més tard ens vam assabentar que portaven dos dies per allí. Aquell dia una xica que anava passejant amb el seu gos, donant-li l’entrepà, se les va emportar fins a la protectora.

Estrella és una gossa encantadora, molt simpàtica i sociable. No té problemes amb altres gossos, però sempre va amb la seua amiga, de vegades semblen siameses.

Kira va arribar a nosaltres perquè vagava per la zona del riu. Per a la nostra sorpresa, Kira tenia xip. Després de diversos dies vam poder localitzar la propietària i després de multar-la, finalment la va abandonar ací.

Kira és una gossa noble i juganera amb les persones però no és així amb altres gossos, per la qual cosa no podria conviure a una casa amb més gossos. És una gossa molt jove que pot arribar a ser una gran companya de vida.

Altra història per reflexionar… a Faro el van deixar nugat a la barana del pont que es troba a l’alberg caní municipal amb una nota en la qual posava el seu nom i l’edat que tenia, res més.

Tenia un any quan ens el van deixar allí nugat, ens va costar molt llevar-li la corretja i que ens agafara confiança.

Les males experiències amb humans han fet que Faro tinga un caràcter peculiar, encara que és molt bon gos.

No li agrada tot el món i hi ha certs gestos que no tolera gens bé, per tant qui adopte Faro ha de saber com tractar un gos d’aquestes característiques i ha de tenir paciència i temps per dedicar-li. Quan el coneixes i saps tractar-lo, és veritablement espectacular.

Li agrada molt jugar a la pilota i li encanta còrrer. En la gàbia és prou tranquil.